Ireland

Ist es möglich, in Irland einen Sonnenbrand zu bekommen?

En català

Notes des de l’avió

Tenim moltes ganes de marxar del Dublín cap a casa. Estem en l’aeroport bevent Estrella Damm i menjant patates d’Irlanda.

DUBLIN

Dublín, anem cap a Dublín… repetiem els últims dies abans del viatge. Abans d’aterrar a Irlanda haviem vist Howth amb el seu port i els cliffs i em vaig enamorar en aquest lloc. Però anàvem a Dublín. Molt brut i ple de gent borratxa, al barri del Temple o fora. A més d’un lloc hi havien les decoracions de Nadal i no estava clar si encara estaven per recollir o els acabaven de penjar per estar preparats 🙂 Edificis sense cap manteniment, els carrers sense netejar…l’únic on descansava la vista eren les esglèsies que semblavem Hogwards. De totes maneres sempre m’ha agradat aquest paisatge urbà ple de totxana vermella <3

HOWTH

Després del primer dia de visitar el centre i menjar fish&chips, teniem ganes de marxar de la ciutat i vam decidit agafar el tren i anar a Howth. A Tara Street vam esmorzar a SHOE LANE amb un cafè bonissim i un pa au chocolate. A la porta estaven els agents de la Garda, aquest saben molt bé on hi ha un bon menjar! Semblava que faria bon dia…per ser Irlanda es clar 🙂

Ens va encantar Howth. El port, les casetes amb les botigues de pescadors i els restaurants on es podia menjar quelcom més que fish&chips. La gran sorpresa era veure dos lleons de mar, després de googlejar-ho haviem descobert que molta gent els ve a veure com part d’atracció turistica.

Haviem arribat molt d’hora a Howth, els cliffs eren lluny, així que vam decidir pujar a una torre per veure el panorama des de dalt. „I si continuem, ara que és pla?“ Tot xerrant i fent fotos varem arribar als cliffs. Sense paraules. Això era un regal, una compensació per haver vingut a una ciutat inhospita i poc acollidora com ho és Dublin.

Després de tornar al port hem aterrat al CRABBY JO’s. Deliciós! Una sopa de peix del dia, calamars i gambes i tot això acompanyat d’un Alvarinyo. Irlanda podria ser un centre gastronòmic del nord d’Europa. Com el Pais Basc. Tenen molt bon productes del mar, pa i mantega, carns. Potser ho será als propers anys. A la tornada voliem visitar el GUINESS STOREHOUSE, però varem acabar en un tast privat de IPAs.

Cada nit hi havien crits al carrer i soroll de policies.

NEW DUBLIN

El diumenge ens ha obert una altra cara de la ciutat, més neta i moderna. Una llarga volta en busca d’un far llunyà ens va portar en un barri de Sandymount amb unes vistes espectaculars a la badia de Dublín. Començava a ploure a bots i baralls, un taxi si us plau…

Si arriba un dia que hi tornem, seria per veure l’oest. Algun dia <3

Abans d’aterrar el assistent de vol havia fet un discurs: aterratem en 15 min, the weather in Wien is not the nicest…20°C and quite windy…en serio?! Després de 16 graus i dos dies de pluja de tres 🙁 quines ganes d’arribar a casa! „ENG 1:0 IT“ havia afegit ell. Jo he contestat visca Italia i cinc min més tard era 1:1. Poso el telèfon en mode avió, aviat tocarem terra i cap a casa.

PS. una de les coses més sorprenents a Dublín és que la gent al carrer et diu coses sense cap raó aparent :S Imagina que estàs creuant el carrer i et diuen, ei tu, quins cabells eh? A saber si és perque no filtren per borratxos o son així, molt simpàtics :SS

PSS. Com es diuen els habitants de Dublín? Dublinos? Dublinencs? Dublininos? XD encara no he trobat la resposta…